Jo de gran vull tenir l’esperit de L’Iris Apfel. Amb 92 anys no para quieta: decoradora, dissenyadora, professora, amant de l’art, de les coses boniques i de la vida. Una curiositat que fa que tothom la vulgui conèixer perquè no es regeix per cap canon establert dictat per les modes ni els mitjans sinó pel seu propi criteri que la va fer combinar peces de roba tirades de preu amb complements d’alta costura i quan no, amb els seus propis dissenys de “rara avis” (així es diuen) fa ja moltes dècades.
“L’estil és una actitud, tenir curiositat sobre tu mateix, t’has de conèixer i si tractes d’imitar el look d’un altre no l’encertaràs mai”- diu Mrs. Apfel.
El Museu d’Art Metropolità de Nova York ha fet una exposició amb la seva roba, ha tingut clientes com la Greta Garbo, la Patricia Nixon i l’ Estée Lauder i ha decorat la Casa Blanca per nou presidents, quasi res però el què més em fascina és el que desprèn, una llibertat total que només conquisten els que deixen de patir pel què diran. Ara es riu d’haver-se convertit en una estrella geriàtrica i és que d’humor en va plena, com ha de ser. Definitivament, jo de gran vull ser com ella. Això sí, no li agrada gens la tecnologia perquè opina que ha fet a la gent jove més avorrida i que ara no sap parlar ni comunicar-se (raó no li falta). Però jo gràcies a la tecnologia us puc escriure sobre ella en un bloc 😉
Aix poder-la conèixer seria….!
Monica
Me ha encantado! Gracias por compartirlo