“Les Flors de Bach són una teràpia utilitzada per tractar els estats emocionals negatius. Parteix de la idea que les malalties corporals vénen desencadenades per desequilibris en la personalitat per la qual cosa cal tractar a l’individu i no a la malaltia. “
Fa uns dies que vaig informar-me al centre Dharmakaya de Barcelona sobre les Flors de Bach que tenien exposades juntament amb productes naturals com cremes, olis, etc. Feia molt de temps que me n’havien parlat, concretament una profe de l’escola dels nens perquè el Mauro, que sempre ha sigut una mica nerviós, li podien anar bé i eren naturals.
La noia que s’encarrega em va fer moltes preguntes sobre el nen i el va voler conèixer primer, ja que es poden fer personalitzades: segons si té pors, dorm bé, està trist, enfadat, etc. i sorprenentment me’n va receptar per mi. Com em va veure que patia per ell i de vegades no sabia si eren els remordiments típics de mare treballadora que quan arriba a casa és massa tova, etc. em va dir que ens aniria bé als dos i que les meves me les faria diferents.
Al cap de dos dies les vaig anar a buscar i ens va dir que les prenguéssim 3 o 4 vegades al dia i que les d’ell les guardés a la nevera perquè no es féssim malbé les propietats naturals. Les d’ell perquè (sorpresa) les meves, com tenien brandi podien mantenir-se perfectament fora. Total que fa 4 dies que les estem prenent i la veritat és que sembla que ens van bé, però sobretot, m’agradaria ressaltar que les meves, m’estan anant de meravella: més tranquil.la, més concentrada, més segura, i em pregunto amb por: serà també pel brandi?
Sembla que funcionen. Hip hip Continuaré informant.
Anna Serrat
M’encanta llegir-te, beodilla estimada!
Tatiana
ahahah… vamos sincronizadas…
hace un mes y medio que Greta también las está tomando, se las recomendó su profesora del Lycée, y desde que empezó a tomarlas, Greta se despista menos, está mas segura de si misma, y consigue hablar en clase delante de todos sin que le tiemble la voz ni ponerse nerviosa. : )
maresdebarcelona
Pues sí que vamos sincronizadas Tatiana y qué ilusión que me escribas en el blog. Un besazo.