L’aventura més gran de la seva vida.

La meva molt bona amiga Cristina Rivas va estudiar periodisme amb mi i del grupet de la facultat va ser sempre la més inquieta i agosarada. Mai res l’aturava, eixerida i treballadora de seguida es va fer un lloc a TV3 i amant de l’Orient Mitjà, dels països àrabs, de la seva llengua, de viatjar, de la justícia i del periodisme se’n va anar vàries vegades a cobrir conflictes per explicar-nos què passava de debò allà, lluny i amb risc mentre les altres ens miràvem les notícies còmodament des del sofà. Com veureu la Cris era la nostra estimada heroïna.

Va estar a la guerra de l’Afganistan el novembre del 2001, en el mateix comboi on van matar el periodista de El Mundo Julio Fuentes, de fet sinó hagués demanat de parar per fer un pipí, el seu cotxe hauria estat l’atacat (des de llavors sempre ens diu que mai i sota cap concepte ens l’aguantem). També va estar a la franja de Gaza el gener del 2009 quan l’exèrcit israelià li va disparar una bomba de gas a la cama perquè no volia periodistes observant.

I parlo en passat perquè la Cris ja no viatja per cobrir noticies, ara viu a París on ha viscut l’aventura més bestial i meravellosa de totes, la de ser mare (part natural i a una banyera) i la resta del grupet, que ja fa temps que ens vam estrenar amb això de la maternitat, ens ha emocionat molt perquè tornem a reviure amb ella els primers dies: que si no menja, que si el bebé dorm molt, el canguelo del trasllat a casa, etc. i és que en això, només en això, les altres som “veteranes”.

Per molts anys Cristina!

http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_Fuentes

http://www.tv3.cat/30minuts/noticia/714/Carta-de-Cristina-Rivas