La tipografia d’una mare.

No sóc cap tipòpata a l’ús. Està clar que si puc escollir una Helvètica en comptes d’una Comic Sans ho faré ipso facte però com no sóc dissenyadora ni directora d’art, a mi poseu-me una tipo senzilla, santificada per la Bauhaus i punt. De les que no passen de moda vaja.  Avui he volgut provar de fer una tipo meva i què m’ha sortit?

Doncs imatges del meu dia a dia i dels nens que m’envolten que són l’A d’amor, la B de la meva ciutat Barcelona i la Z del Zoo i dels còmics del Zorro de la infància. I és que el meu abecedari, que empro per comunicar-me, no té tant a veure amb l’estil com amb el fons que, en essència, són les meves vivències. La C serà de “mama caca” amb algun matís de creativitat (això que no falti) i l’N serà de “No facis això- No facis allò altre”. L’O portarà sempre les olors perquè tinc bastant Olfacte i perquè m’agraden les flaires dels llençols amb suavitzant. L’M portarà el record dels tres primers “Mamà” que van dir ràpid (per pura supervivència) i la J portarà sempre les inicials de 3 de la família juntament amb la del bon pernil. És així. Al final la tipografia del meu abecedari l’omplen ells com segur que us passa a vosaltres. Perquè és personal, única i intransferible, cosa que ni la tipografia Cambria ni la Adobe podrán ser mai. Així doncs, fàcil fer-se una tipo a mida oi? I encara millor si algun amic de les apps i d’Instagram en crea una per fer-ho directament. #Ahílodejo

F de fins aviat (i de Furby!)