Des de ben petits un 70% dels nens volen ser lleons o superherois i superheroïnes amb força, invencibles, lluitadors i sense por. Un 20% volen ser cadells mimosos. Un 3% volen ser camaleons, eriçons o pingüins (els més originals) i un 7% evidentment volen ser Darth Vader.
Després passa que creixen i “els dolents” molts cops acaben no sent-ho tant mentre que els herois són sovint temptats pel costat fosc i acaben rescatats per “gallines” i “formigues” molt més assenyades.
A la vida tots juguem un rol, el que hem escollit, el que ens han imposat o el que la circumstancia ens demana. De petits són jocs que ens ajuden a reafirmar-nos però a mida que creixem, adquirim característiques d’estereotips (de pel.lis, comptes, mites), façanes que ens ajuden a identificar-nos i moure’ns segons uns esquemes prefixats. Jo tinc tres fills i vaig veient els diferents papers que “interpreten” durant els anys i molts cops em ric recordant allò de “dime de qué presumes que te diré de qué careces” .
Jo sempre vaig voler ser la Farrah Fawcett a Els Àngels de Charlie i em vaig haver de conformar amb la Sabrina. Ara segurament seria la Cactus de les Supernenes. Al final, de tot s’aprèn.
Deja un comentario