Ahir em van enviar un vídeo sobre conciliación laboral -però l’han treta de youtube 🙁 i no vaig dubtar que seria el post d’avui. A quantes de vosaltres no us ha passat aquesta experiència? quantes no heu omès, emmascarat, maquillat aquest «parón» professional? quantes no heu hagut d’optar per tasques inferiors a les que esteu preparades per culpa d’haver tingut fills i haver-los cuidat? La societat hauria de promoure i fomentar la incorporació laboral de les dones que han estat mares, promoure-les i no castigar-les. Ara és la crisi però abans, què era? No és cert que una dona que ha estat mare és més polivalent, té més empatia, pot desenvolupar moltes tasques a la vegada i té més esperit de sacrifici?
Fins que les societats no prenguin mesures per ajudar-nos a desenvolupar la tasca de ser mares sense penalitzar-nos laboralment amb prejudicis sexistes no aconseguirem conciliar la vida familiar i la vida laboral que a tots, i dic, tots ens beneficiarà: a fills, pares, mares i empreses. Quantes dones han esperat arribar al càrrec desitjat per adonar-se, massa tard, que se’ls havia «passat l’arròs»?
En fi…. mentrestant el govern que vagi decidint per nosaltres si hem de tenir nens o no, que de tocar la pera sí que en saben, de dones, desgraciadament no en saben res de res.
Bon dia tingueu,
Jazz
matguidi
Toda la razón del mundo! Muy bueno.
verdemandarina
… també l’empresari té molt a dir i fer en aquest cas. ja fa 15 anys, sense crisis al canto, tot al contrari, a mi ja em van fer tot el possible perquè abandonés el meu lloc de treball. i el vaig haver d’abandonar