Un animal per un nen és un amic, un confident, una nova responsabilitat, un al.licient, un còmplice, un nou món per aprendre, una possibilitat d’explorar la natura de prop, una manera d’entendre l’amor incondicional. Quan aquest animal marxa, el nen comença a entendre que la vida pot ser de vegades injusta, efímera, que ningú controla el destí i que hi ha un altre estat després de la vida, que es pot dir cel, mort, limbo, reencarnació o com ells vulguin imaginar-ho. Només quedaran els records, els sentiments i les fotografies per reviure’ls.
Diuen que deixar marxar forma part d’estimar de veritat, i aquesta part l’han hagut d’aprendre aquests dies els meus fills amb la mort de la Coco. Lliçons tristes que van composant la nostra existència i amb les que hauran de conviure perquè no hi ha una altre. Riure i plorar són cares d’una mateixa moneda en aquest viatge que ens condueix a tots cap al mateix indret. Només que uns arriben abans que els altres.
In memoriam Coco. 18 de Gener del 2014.
Modern Moders
I mentre la moneda cau de la cara del riure, que riem tan fort com poguem amb la consciència que quan tombi no haurem deixat passar una sola oportunitat de somriure. I quan toca la cara del plorar, que tinguem prou embranzida per a donar-li la volta com abans millor! Petonets a tots, especials per a la Bruna!
ibarkero
Se’m remou tot per dins. Bon viatge Coco❤️